Improvisant tant prendrem mal

Els entesos en la matèria diuen que els millors actors de teatre són els més capacitats per improvisar en qualsevol moment de la funció. La llàstima és que "planificació esportiva" conté la paraula "planificació", que és precisament l'oposat d'"improvisació". Potser si l'Espanyol fos un club de teatre, les últimes temporades ens hauríem classificat amb total seguretat per la Champions, però com que presumptament ens dediquem a jugar a futbol resulta que estem més a prop del descens que de cap altra cosa.

El tema és clar: si a la segona volta de la lliga sumem els mateixos punts que a la primera, tenim molts números de la rifa per l'any vinent tenir el millor estadi de segona. Això ni és alarmisme ni és ser incendiari, senzillament se'n diu realitat i objectivitat, i qui ho negui deu ser que no se'n recorda de multiplicar per dos.

Llegeixo articles i comentaris omplint-se la boca de que per fi un entrenador confia en la cantera. Jo m'inclino més en pensar que no és que el club confiï en la cantera, sinó que és l'únic recurs que han pogut trobar als problemes de l'equip. Confiar en la cantera seria comptar-hi des de la pretemporada i estalviar-nos els calers de fitxar mitjanies provinents de lligues llunyanes. Confiar en Víctor Ruiz no vol dir fer-lo debutar al Camp Nou i asseure'l a la banqueta després d'haver jugat dos grans partits. Confiar en Javi Márquez no vol dir fer-lo jugar quan s'han fet trenta-quatre proves amb jugadors diferents abans. Confiar en la cantera no vol dir improvisar amb la cantera i si sona la flauta penjar-nos medalles.

Però, ves per on, les últimes jornades els nanos de casa estan demostrant que són capaços de treure les castanyes del foc, i encara que sigui fruit de la improvisació - i, per tant, nefasta planificació - hauria de servir per fer obrir els ulls als que prenen decisions i, d'una vegada per totes, apostar-hi fort i fugir de tenir un vestidor que sembli la ONU.

Acabo parlant de les repercussions de la lesió de Moisés. Quan tothom deia en començar el mercat d'hivern que l'equip necessitava un migcampista defensiu, els planificadors van decidir afegir el setè davanter centre a la plantilla, dient que no es fitxaria ningú més. No entenc quines presses hi ha ara per portar l'enyorat stopper d'una altra lliga europea per una lesió de quinze dies. No dèiem que la plantilla estava tancada? No dèiem que apostem per la cantera?

Portem 20 punts en 19 partits. En això sí que tots estarem d'acord.


(Article publicat a PericosOnline i a 7m76).

L'Espanyol necessita que algú li clavi un petó als morros

En l’esport, sense passió no hi ha partida. I sense desmesurada estima de molta gent no hi ha escut -ni colors, ni club- digne d’una certa rellevància. L’Espanyol ha estat sempre un gran exemple d’aquestes sentències. Per això, ha estat l’únic club català de futbol capaç de resistir la poderosa capacitat del FC Barcelona per evitar que qualsevol activitat esportiva notable al país no la protagonitzin els colors del cantó suís de Ticino. El Terrassa, l’equip de la meva ciutat, llangueix dirigit per tronats subhastadors, i la majoria de clubs històrics de Catalunya fa dècades i dècades que tenen el seu sostre en les Segones Divisions. Etcètera.

L’Espanyol, però, em preocupa. Em preocupa molt. I ja és estrany que això succeeixi tan sols mig any després de la memorable inauguració de l’Estadi de Cornellà- El Prat, la nostra nova casa de propietat. Però la situació em té angustiat perquè noto en la seva gent, la meva gent, paraules i gestos d’un cansament extraordinari. Sempre hem fet el cor fort davant les escopinades de la història, però percebo en l’espanyolisme una cosa que no li havia vist mai en el meu ja més d’un quart de segle de decidida militància: a la gran família perica se li està posant cara d’acabar-se-li la benzina. Rostre d’estar tip de viure en un cos de nan, quan se sap una bèstia de sentiment enorme. Ganyota dificultosa per seguir somrient davant la misèria del discurs identitari a la que l’està sotmetent en els últims temps un danisme tan farragós ja, com, per l’actual mapa accionarial de la SAD, malauradament encara necessari.

Em miro el club a través de la gent que l’ha sustentat sempre: la gent de la base, el soci i simpatitzant anònim. Em parla pel facebook o per correu electrònic, s’expressa envoltat dels meus amics de la penya de Madrid, o me l’escolto en boca de tots els companys dels mitjans de comunicació, principalment els dels meus estimats Pericosonline i POL.TV. I li veig la tremenda necessitat que algú, de sorpresa, li clavi un petó als morros. Això és el que necessita el club. Algú que li doni aire, que li renovi les ganes de resistir, i que li recordi que ha nascut per seguir creixent i no deixar de tenir somnis de gran volada. Des de fa temps que ja ve sent una mica així, però ara ja és una qüestió d’urgència.

L’honor de la nostra història no pot ser mai més relacionat amb notícies i situacions patètiques com ho està sent les últimes setmanes. L’Espanyol no ha estat mai res semblant a un Pretòria, ni jugadors mimats, ni personal que s’esbaralla. Puntualment ho pot ser, com tots els clubs, però en cap cas com a fidel reflex de la situació inestable d’una entitat, amor per a sempre de tantíssimes persones, a la que me li estan robant l’ànima. L’Espanyol ha estat sempre quelcom del tot diferent; uns valors de vida i de resistència, els que el van veure néixer a la Universitat: esforç, honor, moralitat i esport.

Si perdem la il·lusió, la força del sentiment cap aquest club únic i irrepetible se’n pot ressentir. I això sí que no ens ho podem permetre. No el deixarem mai sol, però ningú ha fet realitat cap somni des de la desesperança i la desmotivació. Perquè més enllà de les victòries i de les derrotes, tenim una història i una manera de ser i d’entendre la vida i representem una sensacional grandesa des de la nostra escandalosa humilitat. Un petó als morros. Això és el que li manca al club per retornar-li el somriure. Per viure la vida amb tenacitat –quina cosa tan nostra!- i encarar el futur amb ganes de vèncer sempre i en tot cas. Exactament com avui ho ha escenificat el jove Jordi Amat en roda de premsa. Som això: l’emoció d’un jove de la casa per debutar amb l’equip de la seva vida. La definició en imatges que, més enllà de la trista i lamentable realitat actual, no permetrem que ningú ens faci perdre la il·lusió de ser pericos. El pertànyer i ser part activa d’un sentiment com cap altre. 

http://xavisalvatella.blogspot.com/2010/01/lespanyol-necessita-que-algu-li-clavi.html

Xavi Salvatella i Mestres

http://www.xavisalvatella.cat/

¿Dónde está nuestro espíritu?

Viendo lo ocurrido esta sábado en el Reyno de Navarro, me viene a la mente esta pregunta.....¿dónde se ha quedado nuestro espíritu competitivo? Creo recordar que la temporada pasada hicimos una de las mejores vueltas de nuestra historia en la liga estando hundidos. Que pasa ¿sólo sacan los jugadores a relucir sus cojones (perdón por la expresión) en los momentos críticos?

Creo que hay equipo de sobra para dar un paso adelante y salir de esta situación en la que ya llevamos varias temporadas. Yo, personalmente, no quiero volver a sufrir lo sufrido ante la Real Sociedad hace ya unas 4 temporadas....sé que lo podemos conseguir, pero los jugadores tienen que empezar a sacar su carácter en el campo y esto, sólo lo pueden remediar esos tíos que, hasta estos momentos, deambulan detrás de una pelota sin criterio, orden y sin ningún tipo de fuerza y de ganas.

El otro día, solo vi la primera parte, vi a un equipo de tercera división hundido en la miseria y me dolió bastante.....no es posible que un bloque tan fuerte, en mi opinión, de una impresión de pasotismo y de debilidad antes de empezar a jugar un partido. La afición, los que nunca fallamos, no se merece esto....me pregunto que dirían los jugadores si nosotros, su afición, hiciéramos caso omiso de sus llamamientos.....mejor no comprobarlo.

Sigo diciendo que los que nos falta es un jugador que de criterio y salida de balón al juego del equipo, pero, ante todo, nos faltan esos 'cojones' que bien comentaba en el post anterior mi compañero. Esperemos que esta dinámica cambie pronto porque, de seguir así, no quiero imaginarme el desenlace final.

TOTS JUNTOS PODEM!!!!!!!

Faltaron actitud y cojones (2-0)

Si usted esta leyendo este blog y no es del Espanyol y su equipo anda con apuros, no se preocupe cuando juegue contra los espanyolistas a su equipo se le curarán todos los males, somos el equipo aspirina de la Liga. Hoy el Espanyol se presentaba en el Reyno de Navarra ante un Osasuna que llevaba tres meses sin ganar en el Reyno de Navarra, hoy por supuesto con la visita del Espanyol lo ha hecho, y en ocho minutos tenía el partido finiquitado. Una vez más lamentable y bochornosa la actitud demostrada por los jugadores de nuestro equipo, hemos salido andando al césped del Reyno de Navarra, y Osasuna a los ocho minutos ya ganaba dos a cero, pero ha tenido oportunidades para que al cuarto de hora nos hubieran caído ya cuatro. Es intolerable la falta de actitud que demostramos en muchos partidos, y hoy ha sido especialmente escandaloso en los primeros compases de partido, y lógicamente cuando a los ocho minutos caes por dos a cero, después es prácticamente imposible remontarlo. El propio Mauricio Pochettino ha sido contundente en la sala de prensa del Reyno de Navarra, dónde ha sido claro y contundente contra la actitud demostrada por el equipo. Lo hemos repetido en infinidad de ocasiones, y los jugadores también si salimos al 120% en todos los partidos podemos ganar a cualquiera, pero al 60% no le ganamos absolutamente a nadie, basta de palabras y pasemos a los hechos. Podemos perder porque somos muy malos, pero no podemos perder porque nos falten cojones.

Lo mejor: Creo que es de justicia destacar a Cristian Álvarez, salvo al equipo de encajar una goleada en Pamplona. Y por supuesto los 400 pericos presentes en las gradas del Reyno de Navarra.

Lo peor: La actitud demostrada por los nuestros en el primer cuarto de hora de partido, de vergüenza.

Sentimiento Perico
www.sentimientoperico.blogspot.com

Recordant el noste centenari.

Després de la victòria de la selecció catalana contra l´Argentina, cal recordar que els albicelestes ja van perdre en territori català enfront d´un gran Espanyol ara fa 10 anys. La cerimònia va ser una gran festa, Montjuïc a reventar amb 55.000 pericos van deixar clar que aquest equip tiraria endavant i així ha estat!

La llegada de Osvaldo abre la puerta a Raúl Tamudo

Esta tarde se ha llevado a cabo la presentación de Pablo Daniel Osvaldo en Cornella-El Prat, este delantero argentino llega cedido por el Bologna FC con una opción de compra al final de temporada que rondaría los cinco millones de euros, según han publicado algunos medios de comunicación en el día de hoy. El jugador se ha mostrado convencido de ayudar al equipo en todo lo que sea necesario, evidentemente lo que se le va a pedir son goles, que buena falta nos hacen. La incorporación de Osvaldo tiene un efecto colateral bastante claro e imposible de pasar por alto, y es que su fichaje abre de par en par al puerta de salida de Raúl Tamudo, es palpable que Raúl Tamudo no goza ahora mismo de la confianza ni de Mauricio Pochettino y mucho menos de los dirigentes de nuestro club. Veo poco probable la marcha de Raúl Tamudo en este mercado invernal, entre otras cosas porque no parece que ningún club haya mostrado interés en incorporarlo a sus filas, y también es entendible que el jugador espere a finalizar la temporada para encauzar su futuro con más tranquilidad. La marcha de Raúl Tamudo del Espanyol es estos momentos prácticamente inevitable.

Sentimiento Perico
www.sentimientoperico.blogspot.com

Creu i ratlla

Creu i ratlla, això és el que ha declarat que li van fer a TV3 el un altre temps "popular" Carles Canut. El motiu? Ser perikito!
Si és així, que jo penso que sí, estem davant d´una de les tantes irregularitats que és donen en aquesta teòricament televisió publica catalana...

"A TV3, per ser de l´Espanyol, et feien creu i ratlla"

Canut, perico convençut que darrerament s´ha significat per les seves declaracions un tant polèmiques, ha respost un qüestionari preparat per la Mireia Dalmau on se li ha preguntat sobre el seu paper potser més significat a nivell del gran públic, el d´en Rafeques al programa de TV3 Vostè jutja, i les declaracions que va efectuar fa unes setmanes a Llobregat TV on denunciava que a la cadena pública se li feia el buid per la seva condició de perico.

Canut ha puntualitzat que "jo no vaig dir això, vaig dir que hi havia gent de dins de TV3 que per ser de l´Espanyol, que li preguntin si no a l´Eduard Boet, li feien creu i ratlla. En el moment en que el Rafeques va dir en directe que era de l´Espanyol (recordem´ho, quan va coincidir al programa amb l´ex-directiu blanc i blau Ferran Martorell) es va acabar el programa; era l´espai de més audiència de la història a TV3 i va durar només 10 programes fins acabar la temporada. Joaquim Maria Puyal no va poder suportar que Rafeques fos un senyor de l´Espanyol, era un personatge símbol i icona de moltes coses i no podia ser de l´Espanyol. Això és veritat. El Puyal en aquest aspecte és reconsagrat, com diuen al meu poble. Ell hagués estat incapaç de possar ni una vegada el mot Espanyol a la seva boca. És un culé empradraït i tot el que no sigui Barça ni ho esmenta".

En Canut no te cap prova documental per certificar aquest ostracisme, només trencat quan ha estat contractat per alguna productora externa a TV3 i per participar precissament en alguna tertúlia sobre l´Espanyol, com quan la passada campanya va acudir al Gol a Gol Espanyol, però ha explicat que "si haguessis escoltat els il·luminadors o productors d´aquella època, tothom va coincidir que va ser per allò. Si no, aquell programa encara podria haver continuat. Però eren els primers temps de la televisió, estavem a una època encara molt fonamentalista".

Ja està bé de manipulació de la caberna mediàtica culé!

Quina paciència s´ha de tindre per escoltar programes tipus "Els millors anys de la nostra vida" o "El club de la mitjanit"! . Una cosa es la radio del País i l´altra confondre Païs amb un club, o sigui el Barça ( o més ben dit "L´altre club de la ciutat").


Salvant alguns periodistes de la casa com poden ser l´Audal Serra i el David Clupés (sort n´hi ha perque sinó ni engegar la radio podriem fer), la majoria de periodistes esportius de la radio nacional pequen de forofisme culé. Els casos més flagrants són el Joaquim Maria Puyal i el del Bernat Soler. Pere Escobar no és tant radical en aquest aspecte però igualment es passa el R.C.D. per les seves parts més brutes.

El Puyal fa servir la seva veterania a la casa per ningunejar l´Espanyol; primer de tot considera més important la transmissió previa a l´inici d´un partit del seu Barça que el directe d´un partit de l´Espanyol. Quan la transmissió és mixta; mixta vull dir que donen el resultat molt de tant en tant i encara hem de donar les gracies per conectar 20 segons, el tal Puyal posa cullerada amb comentaris patètics sobre l´equip perico. Finalment el got ja vessa quan es juga el derbi. Primer, perque ens ha de retransmetre aquest senyor? segon, no sap dissimular una mica el seu forofisme? només pensa en clau culer. Senyor Puyal enteris d´una vegada que està retransmetent un partit per tots els catalans i que els pericos som tant o més catalans que els culers.

L´altre periodista que se li veu el llautó es el Bernat Soler; el pobre intenta respectar l´Espanyol però es que el seu subconcient el traeix, com més obre la boca per parlar del nostre club, més posa la pota. El dia que va proclamar a tot Catalunya que s´havia de vendre el Tamudo al Villarreal per donar-li gracies dels serveis prestats va ser la gota que val vessar el got. Per Bernat Soler, l´Espanyol sempre serà un club secundón que mai ha de tindre dret a crèixer ni a guanyar títols, i si en guanya algún pensarà que són les restes que no vol el Barça. Així de trist però insisteixo que el noi no hi pot fer més, algun cop ho ha intentat , com quan va anar a Glasgow a veure la final, però cada cop que obre la boca se li veu el llautó....i ara a sobre els perikos l´hem d´aguantar en les transmissions de TV3...

A part d´ell molts dels tertulians que es porten als programes són realment patètics quan parlen dels temes relacionats amb l´Espanyol. Molts dies m´agafen ganes de rebentar la ràdio o la TV contra la paret.

No es just parlar de temes de l´Espanyol (els 5 minuts que hi destinen) amb el 100% de tertulians culés, doncs el mínim que acaben fent és riure´s de l´Espanyol, mostrant sempre unes opinions sectaries i manipuladores.

Exemple d´això és el programa dels migdies "Tvist" amb l´impresentable del Lluís Canut que se les dona de sabelotodo, patètic de veritat, una rèmora per la societat aquest personatge.

Siusplau prou manipulació!

Cerimònia ignaugural

Primer gol a Cornellà-Prat

Presentació de Nakamura

Jarque forever

Que bonito es

Camps anteriors

Adéu a Montjuïc

Han estat 12 anys en una casa de lloguer (sí un lloguer molt car gràcies al meravellós ajuntament de la que era la nostra ciutat fins avui, que ja no demà); 12 anys plens de un marcat sabor agredolç; però al fi i al cap dolç, molt dolç perquè al final sempre hem sortit victoriosos, tant en els bons com en els mals moments. 3 de les 12 temporades hem patit com a putes; la 2003-2004 amb la salvació a l´últim partit contra el Murcia; la 2005-2006 amb l´agònic gol de Coro al minut 94 contra la Reial Societat que ens deixava a primera; i aquesta 2008-09 on s´ha obrat un autèntic miracle guanyant 8 dels ultims 10 partits després d´estar a 8 punts de la salvació.

Però la veritat és que tot no han estat mals moments; els partits de la UEFA del 2007 van ser espectaculars; grans victòries contra Benfica i Werder Bremen ens van fer igualar i fins i tot millorar la recordada UEFA del 88. Madrid i Barça tambè van sucumbir a l´Olímpic, no tants cops com hauriem volgut però suficients per fe-nos respectar; i a més molts dels 129 gols de Raul Tamudo, el gol des del mig del camp de Roger Garcia, el gol olímpic del Txiqui Benitez, els passes estratosfèrics de Lo Pelat,...

Si voleu que us confessi un secret; no he posat els peus a Montjuïc en aquests 12 anys (bé si, 2 cops, però no en partit de l´Espanyol); potsé mai he volgut posar cap imatge de l´Espanyol com a local, que les que vaig viure de petit a Sarrià; aquell camp vertical i cridaner que segueix en peu en el meu record amb les assistències de Francisco i els gols de Wutke, Archibald, Lluis, Escaich, Gabino, Lardín i el més gran de tots: Florin Raducioiu.

I ara...doncs és el moment de tornar a trepitjar de nou casa meva...estic gairebé decidit a agafar-me un abonament de soci a Cornellà-Prat. Tinc la sensació que ens hi esperen coses molt grans!

Periquito i culé a la vegada?

Us heu fet mai aquesta pregunta? Es pot ser de l´Espanyol i del Barça a la vegada? Segurament no haureu tardat ni mig segon en respondre i en veu alta: NOOOO!!!! Doncs això és el que pensava jo tambè...pensava? ufff nose que pensar ja.


Doncs la cosa és que l´Espanyol acaba d´expulsar de l´equip femení una jugadora que portava 4 anys a l´equip per prersentar-se dimecres passat a Mestalla ataviada amb la bufanda del Barça i la cara pintada amb els colors que més odien els pericos...i sense cap contaplació va i penja les fotos de la final a internet...

La jugadora en qüestió és Noemí Rubió, la qual personalment ni em sonava perquè no segueixo l´equip femení però sembla ser que ho ha donat tot per l´Espanyol durant els anys que ha estat al club.

El club no ha dubtat ni un moment i l´ha apartat de l´equip acusant-la d´una falta de respecte greu. Que en penseu vosaltres? Que passaria si fos al revés? I si passes en els equips masculins? Soportariem Lo Pelat enfundant-se la samarra blaugrana a Roma? Se li podria passar pel cap? hi ha algun periquito camuflat a Can Barça?

http://www.as.com/futbol/articulo/espanyol-aparta-jugadora-ser-seguidora/dasftbpri/20090518dasdasftb_58/Tes

http://www.marca.com/2009/05/18/futbol/equipos/espanyol/1242675398.html

http://www.noemirubio.ar.gd/

Carnaval perico

Krackòvia: Aquests si que saben tractar el futbol amb humor sense anar a fer mal a l´aficionat de l´Espanyol. Podem riure tots junts! Per cert el Guardiola de Krackòvia és periko. Toma ya! xD


Derbi: Primer contra últim...segueixo pensant que l´Espanyol puntuarà. Clar que quan ho dius en presència culer es pixen de riure.

Pochettino: La làbia argentina va deixar pas a una mala hòstia de campionat amb les preguntes dels periodistes després del partit contra el Sevilla. No hace falta decir nada mas!

Tamudo: Ha tornat Carnestoltes, el rei dels poca soltes, per fer el pregó de carnaval:"lluitarem fins que les matemàtiques diguin que la salvació ja no és possible". Com pots dir això home? digués que guanyareu al Barça i en dos o tres setmanes estarem fora del descens! A veure si et poses les piles!

Kameni: "Si no tenim fe, no val la pena ni viure" Aquest lo que ha de fer és renovar i no donar-se-les tant de periko, que ens deixarà a segona i ell marxarà amb les butxaques plenes.

Ramon Moya (ex entrenador periko): "Està clar que no es pot deixar l´Espanyol en mans de jugadors, la responsabilitat d´aquesta situació és de jugadors a qui no interessa que hi hagin segons quins entrenadors".

Aquest és fan incondicional del Krackòvia....gran moment per desestabilitzar-nos encara més. Com diria Tamudo: "Y a tí que te pasa tontopollas?" Millor que se´n vagi a Castellnou de Seana a plantar enciams!

Lara: Hi ha molta gent que diu que Tamudo és el càncer de l´Espanyol, però jo tinc clar que és aquest personatge. Que no fa ni deixa fer. Porta 15 anys a l´ombra tocant els collons, i forrat com està fins al cul de pasta no pensa invertir un duro en l´equip; ara sí per criticar en sap molt. Que es dediqui a vendre llibres i es faci del Barça. (En el fons jo crec que és culé).

Les frases de l´any: Estarà molt disputada entre "Periko que vuela, periko a la cazuela" i "Els de l´Espanyol estrenareu el camp nou a segona". Que ja feu pudor home...quan les has sentit 856 vegades als seguents culers que et trobes ja els hi dius tu mateix...

Uns no saben perdre i els altres volen perdre

Avui hi ha derbi, Guardiola amb més seny que Pochettino, posarà més artilleria al camp...molt trist Poche molt trist! El tècnic argentí posarà sobre el camp un trist titular: Sergio Sanchez, i perque està sancionat pel pròxim partit de lliga. La resta fora de la convocatòria, a la banqueta o lesionats. No hi seran ni Pareja, ni Kameni, ni Valdo, ni Román, ni Lo Pelat, ni Tamudo, ni Moísés Hurtado, ni Luis García, ni Nené, ni Beranger, ni David García,...segurament ni Jarque. Amb que collons penses jugar Poche????


Poche ha dit que vol presentar un onze "para ganar la eliminatoria" i que pel seu cap no passa una derrota "Éste es el espíritu que debe tener el Espanyol; eso es lo que quiero". Diu una cosa i fa el contrari...te colllons la cosa!!

L´afició no vol que els Xavi, Iniesta, Etoo, Messi i companyia ens massacrin. Volem guanyar collons! El partit de lliga contra el Recre ja arribará però avui tocava donar la cara. I escric això abans de jugar el partit..però per un seguidor periko aquestes decisions fan caure l´ànima als peus i agafen ganes de no mirar ni el partit aquesta nit. Poche, aquest és el teu sentiment periko? Ja et val! Només ens quedaven 3 partits per arribar a la final i enviarem a la merda l´única cosa que ens feia il.lusió aquesta temporada.

D´altra banda l´altre equip de la ciutat ens espera afilant el ganivet, amb bona part de la seva artilleria i a sobre els mitjans de comunicació culerots fotent malt ambient i fomentant la violència. Sinó llegiu la perla que publica avui el diari Sport (tambè conegut com Sporc):

"Ahora, un año y medio después, algunos de estos jugadores tendrán la oportunidad de desquitarse de esta ignonimia. Y es que será la primera vez desde aquel día en el que pueden hacer de verdad daño al Espanyol eliminándole de la Copa del Rey y dejando las cosas en su sitio."

http://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnoticia_PK=582547&idseccio_PK=803

En su sitio de què???? Com pot escriure´s això en un diari que teòricament es per a tothom. Encara estan ressentits perque fa massa que els tenim la mida presa i perque els vam prendre la lliga empatant un partit que mereixiem guanyar.

I res més..no diré allò de que "guanyi el millor" perque si fos així ens en fotrien 8 o 9 amb els equips que es posaran avui sobre el terreny de joc del camp nou. Diré a veure si estem de sort i ells ho fallen tot i el Jonathan en fot alguna dintre (com jugui el Callejón apaga i vamonos...)

Tintín huele a muerto

Fins aqui hem arribat; a Tintín Marquez se li ha esgotat el crèdit. L´equip juga de pena i ni jugadors ni tècnics ho veuen així. L´afició es la única que ja no pot més; portem tot l´any així , tota la segona volta de la temporada passada arrossegant-nos pels camps de primera, i aquest curs més del mateix. Està clar que si es volia començar una nova etapa, la solució no era col.locar algú que ja estava dins, tot i que al principi semblava que es podia redreçar (està clar que Valverde, líder a grècia amb l´Olimpiakos, no era el dolent).

El problema es que toca renovar les "vaques sagrades" del vestuari: Tamudo i De la Peña i Luis García; no pel fet de que no aportin res a l´equip (segueixen essent els millors); sinó perque els anys i la qualitat demostrada fan que tot giri al seu voltant, només depenem d´ells i això en un col.lectiu de 22 jugadors no és bo. Ningú no vol que marxin perque si no arriba un reforç apropiat significa per molts que ens n´anem de pet a segona. Però la realitat es que fins que no marxin, en aquest equip no podrem fer res, no sortiran nous valors que agafin el relleu, impossible! Dels "tres taurons" personalment nomès deixaria Luis García, que encara te 4 o 5 anys de bon futbol per endavant, i De la Peña i Tamudo per mi ja poden fer les maletes; això sí amb un gran homenatge cap a ells en el partit d´ignauguració de Cornellà-Prat (si es que en aquell moment no estan "trencats" com de costum).

Ara i de moment sembla que saltará Tintín, ja que com diu la vella dita " és más fácil hechar a uno que a veinticinco". Recanvis? Sonen Azkargorta, Bielsa, Luis Fernández i Djukic. El que per mí podria aixecar la moral del vestidor és Fernández, ja que Bielsa, ara mateix és impossible (és sel.leccionador de Xile). Veurem que passa però ara mateix al vestidor blanc-i-blau "huele a muerto".

Una lliga prostituïda

Penal injust en l´últim minut...així es com ha de guanyar l´altre equip de la ciutat...bé la culpa no es seva, ells han fet un partit digne lluitant fins l´últim moment que és el que havien de fer; però sempre hi ha d´haver un personatge amb ganes de protagonisme i amb ànima de Robin Hood dislèxic, és a dir, que roba al pobre per donar-li al ric.


Sanchez libre rebenta a final de matx: "La lliga està prostituïda" i prouta raó que té...tot i que com sempre els de l´altra banda ja s´encarreguen d´omplir els mitjans dient que no n´hi ha per tant i que sempre agafem el paper queixica... Està clar que si els de sempre tenen que guanyar peti qui peti, que es muntin una lliga per a ells i que ens deixin a la resta tindre una competició justa.

I per acabar-ho d´amanir bengales, pànic i kaos, provocat per una colla d´innombrables enfundats amb la samarra blaugrana. Laporta que se´n renta les mans que es pensa que aquests no són del seu bàndol; Sanchez Llibre espetant als 4 vents que han alertat als Mossos que hi havia energúmens amb bengales avistats per les càmeres de seguretat i que aquests han passat de tot.

Els mossos que al.leguen que una intervenció hauria provocat més danys personals que el llançament de bengales. Com poden anar així per la vida? Que els paguem perque es mirin l´espectacle com si es tractés d´un programa de tv o què? Vergonya!

Que els pericos ja sabem el que és lamentar una mort per culpa d´una puta bengala....

Finalment la poca decència dels jugadors culers, que a sobre van a cel.lebrar el gol de la victòria amb els mateixos descerebrats que feia uns minuts havien atemptat contra els seguidors locals i que portaven tota la setmana preparant la "Despedida dels derbis a Montjuïc" des dels seus fòrums a internet.

La imatge d´un nen perico plorant, desorientat per l´alderull de les bengales, és el resum d´aquesta indecència d´espectacle avui vist a la "Muntanya màgica".

Ruera, Zabaleta i el respecte que es mereix un club centenari

"Ens tornarem a veure"...així es despedia l´Albert Riera de l´afició de l´Espanyol. La roda de premsa d´ahir nomès va ser un intent de rentada d´imatge davant l´afició que ja des del primer moment no n´hi va passar una amb el trist rendiment de la segona volta de la temporada passada. Qui no recorda aquell "Nosotros sin Europa, vosotros sin Eurocopa, seguid de vacaciones" que va fer reventar Riera proclamant als 4 vents que no volia seguir aquí. "No voy a jugar más en el Espanyol. No seguiré en un club en el que la afición no me quiere" declarava el mallorquí just acabada la lliga.

Està clar que l´afició és soberana i quan un jugador es menja poc a poc el crèdit que té, ha de callar i aguantar, tal i com van fer Luis García i Tamudo, que eren els altres dos que es van quedar sense Eurocopa.

Ara Riera intenta maquillar les coses dient que sempre havía dit que només marxaria a un equip de Xampions; el que passa es que en tot l´estiu no hi ha hagut una trista oferta per ell i mentrestant es va tindre que empassar les seves paraules.

Com vol que ens creguem que ell ha negociat amb el Liverpool per a que vingui a ignaugurar el camp de Cornellà? que es pensa que és ara? Obama a Berlín?

I lo pitjor de l´estiu no ha estat Riera, perquè a ell ja el coneixiam de fa dies, i almenys ha intentat marxar donant la cara. El pitjor ha estat Zabaleta! Sí, aquell jugador que pensavem que estava identificat amb el nostre club a més no poder, que ho donava tot a cada partit, que s´hi deixava la pell. Doncs el mateix Pablo, ens ha deixat en calçotets només dos dies abans de començar la lliga. Una traïció en tota regla, ja que nomes un parell de dies abans Zabaleta des dels jocs de Xina deia que tenia ganes d´arribar a Barcelona per compartir la seva medalla d´Or amb l´afició de l´Espanyol...a la vegada que el públic perico al ciutat de Barcelona cantava el "Pablo vuelva ya, Pablo vuelve ya...."

Amb la traïció consumada a l´Espanyol tot just li va quedar marge per fitxar Nené i Pareja a correcuita, per no acabar de fer caure les il.lusions d´una afició que no te clar si aquest any podrem fer algo de profit o lluitarem per no baixar a segona com als vells temps.

Doncs res dos jugadors que van gravar el nom de l´Espanyol en lletres d´or a les finals de Glasgow i Madrid se´n van. Està clar que els calers pesen més que el possible sentiment que es pot agafar per un club´per molt que hagis donat al club o el club t´hagi donat a tú. De Tamudos, de Rauls i de Puyols, n´hi ha de comptats al món del futbol, però per sort encara en queden.

No era l´Espanyol, era el Brasil dels 70!!

Així de contundent explica As l´avalanxa de joc dels perikos enfront del Villarreal aquesta nit de reis. Espresentava a Montjuic el 4rt millor equip de la lliga disposat a fer-nos pupeta amb el permís del 3er, nosaltres. Però aquest permís no ha existit per enlloc ja que des del primer minut les triangulacions i la garra blanc-i-blava s´ha menjat el submarí groc amb patates.

Tamudo després d´una paret amb Luis Garcia, Valdo de taló després d´un travesser de majestuaosa falta també de Luis i Tamudo de cap després d´un córner, han fet que l´Espanyol i tota l´afició perika visqués un partit plàcid des del minut 36 de la primera part. A la segona part més toc i a guardar forces pels següents partits. Només ressaltar que l´arbitre no ha donat un gol "fantasma" totalment legal a Tamudo que l´hagués deixat Pitxitxi en solitari de la Lliga(Ara comparteix l´honor amb el sevillista Luis Fabiano). La Xampions de moment assegurada per una jornada més ja que encara que demà guanyi l´Atleti, el 5è ens queda a 4 punts mínim. El Nuvol team segueix el camí cap a la Xampions. I qui diu Xampions diu lliga, que es veu que aquesta nit es passegen per Catalunya 3 Mags que concedeixen desitjos...

Per acabar us deixo amb la crònica del partit que ha fet la pàgina web del diari As: http://www.as.com/futbol/articulo/espanyol-lujo/dasftb/20080105dasdasftb_27/Tes

Thomas, comme il mio mito N´kono!

Buffon, el gran porter italià dels ultims temps ha deixat clar que el seu idol d´infància, com els de molts altres nens va ser el porter perikito Tommi N´Kono!


La cosa ha arribat fins al punt de posar-li al seu fill el nom de Thomas, en honor al seu gran ídol que el va fer enamorar de la porteria. I la veritat que el noi ha emulat força bé al seu referent.

Podeu veure la noticia a: http://www.gazzetta.it/Calcio/SerieA/Squadre/Juventus/Primo_Piano/2008/01_Gennaio/03/buffon.shtml

L´Espanyol candidat a personatge de l´any 2007

El popular portal d´actualitat Vilaweb, ha inclós el R.C.D. Espanyol entre els noms que opten al guardó, que és escollit pel vot dels internautes. El motiu ha estat clar els interminables èxits perikitos durant l´any, entre ells arribar a la final de la Copa de la UEFA passejant-se per camps mítics com el del Benfica, Ajax, Bremen,...; guanyar 2 dels 3 partits de lliga disputats al barça amb una superioritat que no recordàvem fa molts anys (sí, dic guanyar perque no penso comptar un gol amb les mans, de petit em van ensenyar que això noo valia); i altres victòries en camps de prestigi de la lliga espanyola: Mestalla, Sancez Pizjuan, Vicente Calderón,...

Entre la nòmina de candidats, tambè s´inclou el polític escocès Alex Salmond, la recentment assassinada Benazir Bhutto, l´escriptora Doris Lessing, la figura simbòlica del Català emprenyat, el grup alacantí Els 300 de la Carrasqueta, l´ex-sacerdot Lluís Maria Xirinacs, la política balear Maria Antònia Munar, l´ex-president de la Generalitat Pasqual Maragall.

Per a fer les votacions adreceu-vos a la part inferior dreta del portal http://www.vilaweb.cat/, hi ha temps fins el dia 7 de Gener! Voteu tant com pugueu. Ajudan´s a ser personatge del 2007

Nota: El mateix dia que s´ha publicat aquesta noticia la pàgina dita vilaweb ha fet gala del seu sectarisme culé i ha tallat la llibertat d´expressió dels catalans en veure que l´Espanyol estava guanyant posicions a marxes forçades en aquesta votació...veurem com acabará la cosa però això recorda temps de repressió franquista. I jo em pregunto, per què coi fan el paperot de posar l´Espanyol de candidat si no volen que guanyi?

Nota II: L´endemà ja es pot tornar a votar normalment i l´Espanyol està a escassos vots de col.locar-se en primera posició.