diumenge, 28 de setembre de 2008

Una lliga prostituïda


Penal injust en l´últim minut...així es com ha de guanyar l´altre equip de la ciutat...bé la culpa no es seva, ells han fet un partit digne lluitant fins l´últim moment que és el que havien de fer; però sempre hi ha d´haver un personatge amb ganes de protagonisme i amb ànima de Robin Hood dislèxic, és a dir, que roba al pobre per donar-li al ric.


Sanchez libre rebenta a final de matx: "La lliga està prostituïda" i prouta raó que té...tot i que com sempre els de l´altra banda ja s´encarreguen d´omplir els mitjans dient que no n´hi ha per tant i que sempre agafem el paper queixica... Està clar que si els de sempre tenen que guanyar peti qui peti, que es muntin una lliga per a ells i que ens deixin a la resta tindre una competició justa.

I per acabar-ho d´amanir bengales, pànic i kaos, provocat per una colla d´innombrables enfundats amb la samarra blaugrana. Laporta que se´n renta les mans que es pensa que aquests no són del seu bàndol; Sanchez Llibre espetant als 4 vents que han alertat als Mossos que hi havia energúmens amb bengales avistats per les càmeres de seguretat i que aquests han passat de tot.

Els mossos que al.leguen que una intervenció hauria provocat més danys personals que el llançament de bengales. Com poden anar així per la vida? Que els paguem perque es mirin l´espectacle com si es tractés d´un programa de tv o què? Vergonya!

Que els pericos ja sabem el que és lamentar una mort per culpa d´una puta bengala....

Finalment la poca decència dels jugadors culers, que a sobre van a cel.lebrar el gol de la victòria amb els mateixos descerebrats que feia uns minuts havien atemptat contra els seguidors locals i que portaven tota la setmana preparant la "Despedida dels derbis a Montjuïc" des dels seus fòrums a internet.

La imatge d´un nen perico plorant, desorientat per l´alderull de les bengales, és el resum d´aquesta indecència d´espectacle avui vist a la "Muntanya màgica".

dimecres, 3 de setembre de 2008

Ruera, Zabaleta i el respecte que es mereix un club centenari


"Ens tornarem a veure"...així es despedia l´Albert Riera de l´afició de l´Espanyol. La roda de premsa d´ahir nomès va ser un intent de rentada d´imatge davant l´afició que ja des del primer moment no n´hi va passar una amb el trist rendiment de la segona volta de la temporada passada. Qui no recorda aquell "Nosotros sin Europa, vosotros sin Eurocopa, seguid de vacaciones" que va fer reventar Riera proclamant als 4 vents que no volia seguir aquí. "No voy a jugar más en el Espanyol. No seguiré en un club en el que la afición no me quiere" declarava el mallorquí just acabada la lliga.


Està clar que l´afició és soberana i quan un jugador es menja poc a poc el crèdit que té, ha de callar i aguantar, tal i com van fer Luis García i Tamudo, que eren els altres dos que es van quedar sense Eurocopa.

Ara Riera intenta maquillar les coses dient que sempre havía dit que només marxaria a un equip de Xampions; el que passa es que en tot l´estiu no hi ha hagut una trista oferta per ell i mentrestant es va tindre que empassar les seves paraules.

Com vol que ens creguem que ell ha negociat amb el Liverpool per a que vingui a ignaugurar el camp de Cornellà? que es pensa que és ara? Obama a Berlín?

I lo pitjor de l´estiu no ha estat Riera, perquè a ell ja el coneixiam de fa dies, i almenys ha intentat marxar donant la cara. El pitjor ha estat Zabaleta! Sí, aquell jugador que pensavem que estava identificat amb el nostre club a més no poder, que ho donava tot a cada partit, que s´hi deixava la pell. Doncs el mateix Pablo, ens ha deixat en calçotets només dos dies abans de començar la lliga. Una traïció en tota regla, ja que nomes un parell de dies abans Zabaleta des dels jocs de Xina deia que tenia ganes d´arribar a Barcelona per compartir la seva medalla d´Or amb l´afició de l´Espanyol...a la vegada que el públic perico al ciutat de Barcelona cantava el "Pablo vuelva ya, Pablo vuelve ya...."


Amb la traïció consumada a l´Espanyol tot just li va quedar marge per fitxar Nené i Pareja a correcuita, per no acabar de fer caure les il.lusions d´una afició que no te clar si aquest any podrem fer algo de profit o lluitarem per no baixar a segona com als vells temps.

Doncs res dos jugadors que van gravar el nom de l´Espanyol en lletres d´or a les finals de Glasgow i Madrid se´n van. Està clar que els calers pesen més que el possible sentiment que es pot agafar per un club´per molt que hagis donat al club o el club t´hagi donat a tú. De Tamudos, de Rauls i de Puyols, n´hi ha de comptats al món del futbol, però per sort encara en queden.